Tanca

tanca 1020

 

Rafel M. Creus, setembre de 2014

Vil,

Vols dir has rebut la foto i no ho entens? Ho trobava, i això que és ben senzill. Pot ser en llegir aquest email ho entendràs. És una absència, una tanca publicitària buida, ningú la vol. És una metàfora? Sí. I no. Va ser veure-la i comprendre que tot s’havia acabat definitivament entre nosaltres, faig fer la foto i te la vaig enviar de seguida. Sense lletres. No diuen que una imatge val més que mil paraules? Idò això. Però la teva ment malaltissa no ho ha captat.

Per ventura si ara no estassis dins un avió de tornada, és a dir, si no te n’haguessis anat amb els teus amics musculats a fer surf, jo t’hagués perdonat de bon de veres i no t’hauria posat una denúncia per maltractaments. Hauria oblidat la discussió, que va ser brega i acabà en pallissa, de la qual encara guard un preciós ull de vellut. Si no m’hagués topat la teva dona, ex, recalca ella, al Pryca, no m’hauria vist l’ull com un m&m lila. No va fer falta explicar res, va ser ella qui me va acompanyar a la clínica on me varen descobrir dues costelles lesionades, un dit de la mà torçat, talls i múltiples contusions, amèn de ferides i cops per tot el cos. L’endemà, ahir, vàrem anar a la policia adjuntant els testimonis de «la puta vella insatisfeta» del 3r. A i el seu espòs, i del nostre veí de replà, «el terrorista independentista». Es veu que la nit de la nostra disputa, quan vaig travelar i vaig caure damunt la taula de vidre, vaig cridar… no sé, com que som tan feble. Si no haguessis partit, tal com tenies decidit, un dia i mig després d’aparrussar-me, com si no hagués passat res, t’hauria tornat a perdonar.

Com que ets un poc de metxa retardada, t’aclariré que mai he suportat la teva fanfarroneria ni les ínfules de top metrosexual perdonavides, no me fan ni gens ni mica de gràcia els teus jocs pseudosadomasoquistes, ni m’agraden els Abba ni l’Alaska contemporània del bracet d’allò que és el seu home.

La tanca ets tu, malparit, tot el que representes, res. Un llenç buit. Una barrera.

La policia sap amb quin vol tornes, no sé si t’esperaran o, com que malgrat ser parella, som mascles, es relaxaran un poc i no et diran res fins que vagis a la feina… és que no tenia altra adreça teva per donar-los. A ca nostra, ca meva, no importa hi tornis, les poques coses teves estan totes encapsades i m’has de dir, via missatge, on vols que les enviï. Ni t’acostis al pis, jo no hi som, per ara hi viurà el meu germà, «la bèstia parda», si vols res…

Tanmateix, la teva ex i jo sabem que tota la buidor i mala llet que expires, és perquè la tens petita. Per molt que et depilis els baixos, no creixerà.