El sol

OPI Estrella amb semàfor vermell

J. & C. Mulet, agost de 2014

—I què t’agrada?

»Mmm, no ho sé… Ei sí!, el sol m’agrada»

—I què et suggereix?

»De bon començament, quan pens en el sol, m’imagín una platja, amb un para-sol, una tovallola i algú estirat allà».

»Però després em dic que no és només això… És el que fa que et mengis ràpid el gelat per tal que no es fongui».

»El que dibuixa aquells reflexos a l’aigua que et donen tanta pau».

»Que fa que les ombres existeixin».

»És qui t’encoratja per llençar-te a la mar i després t’asseca».

»I no només això: acaricia la teva pell i la bronzeja, o et deixa amb un color vermell pujat…»

»T’alegra la vida quan apareix darrere un nigul i fa un parell de dies que no el veies».

»I això per no parlar dels espectacles que ofereix, quan es comença a fer de dia o quan s’amaga l’horabaixa».

»I a més, és l’origen de la vida. No seríem res sense ell».

»I és enorme. Què més podria dir…»

—Està bé, ho deixem aquí. M’ha agradat xerrar amb tu, continuarem en la pròxima sessió…

Leave a comment