El mireu a ell?


Flamingo 1020Rousis Fima, setembre de 2014

No hi ha dubte que una manera de cridar l’atenció dins del regne animal són els colors, igual que no hi ha dubte que si hi ha un exemplar dins la natura on es reflecteixi de manera grandiosa elegància, esveltesa i un ventall màgic de colors és el flamenc. Aquesta és la història d’un flamenc, que tot i  les seves conegudes aptituds socials, no acaba d’acostumar-se a les mirades. El flamenc va néixer dins d’un niu de fang, allunyat de cotxes, flaixos, humans, càmeres… allà hi estava sol, ell i els seus petits companys, retirats de tot a una llacuna de poca fondària enmig del no res.

El flamenc va néixer blanc, petit i amb algunes plomes grises despentinades, al principi li costava volar, i fins que no va passar prou temps no va aconseguir aguantar l’equilibri entre les seves ales i el seu llarg cos. Ha anat passant el temps i a base d’anar filtrant aigua pel seu enorme bec, el flamenc ha anat creixent i creixent fins esdevenir un senyor flamenc adult. Ara ja pot gratar-se l’esquena amb el seu coll flexible, ja te les plomes d’un intens color vermellquecombinat amb blancs brillants i tonalitats salmó, juntament amb el reflex de la llum del Sol, esdevenen guspires màgiques que no fan res més que captivar a tots aquells que l’envolten.

El flamenc té uns colors tan intensos que crida l’atenció de la resta d’animalons del grup que van d’una banda a l’altra, per aquí i per allà, ara buscant calor, ara tranquil·litat, ara pescant algues, ara nodrint-se de petits crustacis… Però el flamenc, de plomes tan vistoses, tampoc passa desapercebut per uns altres animalons (que no deixen de ser si més no curiosos): els humans. Si us hi fixeu en els darrers anys, aquest pobre flamenc ha esdevingut imatge de boutiques de moda vintage, estampats trendy, de tattoos pin-up, inclús d’escenes finals de films de grande belleza. El pobre flamenc està content d’agradar a tanta gent, està content que l’admirin, però no vol que el molestin, que cridin al seu voltant ni que li canviïn l’hàbitat on tants i tants anys  hi han estat ell i la seva família.

Grande belleza és una gran manera de definir el que transmeten els flamencs, grande belleza que només podran mantenir si els respectem a ells i el seu entorn.