Amaxofòbia

amaxofòbia 1020Joan des Forn, setembre de 2014

 

Sempre ho havia presentit, que era patidor de la amaxofòbia, la por a conduir cotxe, i els motius del meu patiment sempre estan posats en els altres conductors i fonamentalment, en la seva forma de conduir i conduir-se, no en mi mateix, no me’n mancaria d’altra. Particularment allò que me genera angoixa i estrés és conduir quan hi ha circumstàncies metereològiques adverses com la pluja. De fet, dels tres fracassos per part meva que record que han acabat amb accident, dos per culpa meva, s’han produit per aquesta causa.

A Mallorca, quan vaig aprendre a menar cotxe, (és una forma de dir-ho, un Seat Sis-cents ben bé no era un cotxe si ho comparam amb els que fan ara; aquell 600 se semblava més a un cotxet de xoc, un d’aquells electrificats que hi havia a la Pista Aragón, que després dels dies de la Fira de Rams, quedava instal·lada un bon grapat de mesos en un solar buit de la plaça Espanya —on ara hi ha el Crèdit Balear, on hi havia hagut altra temps un magatzem o fàbrica, crec que, de Xocolates Roselló, tant bons i publicitats a “dues peces, un velló”… que tenien la botiga al veinat carrer dels Oms, que no era, com ara, peatonal) llavors no s’havien inventat encara les rotondes, no feien falta, no hi havia la densitat de trànsit que hi ha ara. Per poder comprar un automòbil, a més de tenir els diners, havies d’estar apuntat en una llista d’espera. Hi havia alguns cotxes de lloguer, i llavors els qui en llogaven, no eren turistes d’espardanyeta com ara, i ho feien amb un xofer que coneixia les carreteres. Circulaven alguns autocars i menys camions que ara… i per sobre de tot hi havia més temps per a fer-ho tot, i menys preses que avui en dia.

Quan ho vaig parlar amb el meu psicòleg de capçalera em va dir que el que succeeix és que me falta empatia vers els demés conductors (és l’habilitat per entendre i compartir l’estat emocional de les altres persones, i que segons escrigué el psicòleg Titchener és: la qualitat de sentir dins un mateix). Sembla que patir això pot tenir un efecte negatiu en la seguretat viària, i que d’avui endavant, hauré d’assumir més responsabilitat en la conducció; ser més respectuós amb les normes de circulació (els coneixeu vosaltres tots els canvis que hi ha hagut els darrers anys al Codi de Circulació?; teniu voluntat de complir “sistemàticament” les normes? ) i així evitar-me possibles accidents i/o sancions.

En la pràctica aixó vol dir que: hauré de preveure les circumstàncies del trànsit, i anticipar-me a les reaccions dels altres conductors; no discutir mai amb cap ni amb ningú per les seves sobtades maniobres; facilitar la incorporació als altres cotxes i conductors a una rotonda; no perdre els nervis quan hagi d’avançar un altre vehicle que circula massa lent (un “aixam”, per exemple) per un carril que no li pertany i que sembla que té en exclusiva. Hauré de ser més autocrític i fer una conducció més prosocial pensant que alguns dels altres conductors també pateixen d’amaxofòbia.